No podem permetre que les males polítiques, les polítiques egoïstes, aquelles que només hi són per a les grans efemèrides i per a explicar tan sols allò que els beneficia, deixe morir la terra o, pitjor encara, la mate a poc a poc. Si mor la terra, mor el poble, mor la cultura, mor un poc més la llengua… No hem de callar ni quedar-nos quiets. Ens hauríem de plantejar seriosament que cal dedicar esforços individuals, de tots nosaltres, per a recuperar tot allò que no volem que es perga entre incendis i i males consciències. Hem d’eixir més a la muntanya a refer-la, a manetnir-la; ho hem de fer les famílies, les escoles, les universitats, les associacions… ho hem de fer tots. Un cop a l’any, dos, tres, un cop al mes? Cal que ens ho posem a les agendes, buscar la manera efectiva i treballar en aquip. Cal posar-se a la feina. S’ha perdut molt, s’està perdent molt, per això hem de treballar molt. Ferran…. una abraçada tan gran com l’incendi que t’ha fet plorar cendra!
Un article d'un mestre al bloc Unbloceducat: Ahir vaig plorar cendra.
Cal anar pensant iniciatives. Què hi faré jo? Què hi farem nosaltres?
Us en fem arribar alguna iniciativa:
Escena Erasmus crea una "fila zero" per a ajudar els municipis valencians assolats pel foc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada