Ja fa dies de la darrera tancada a l’institut i encara no us n’hem fet cinc cèntims. Més val tard que mai, entre altres coses perquè parlàrem de temes de rabiosa actualitat: de la funció de les televisions, de la premsa escrita, dels comitès ètics en els serveis públics d’informació, d’un futur previsible de la premsa escrita... us en passem els apunts, de ben segur que us pareixerà interessant.
Ostres! És un poc llarg... però té tan de trellat!
1. SOBRE ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ:
No haurien de ser dogmàtics.
La televisió té una forta influència sobre la població sobretot en aquells sectors en què la premsa escrita no forma part de la dieta mediàtica.
Cal evitar que la funció de les televisions siga llevar-li a la població el pensament lliure.
Els comitès ètics garanteixen l’informació objectiva. Actualment a banda del de TVE només n’hi ha a Catalunya i Andalusia.
Indispensable tenir uns mitjans de comunicació públics i independents del sistema de govern. Els governs per “naturalesa” intenten sempre augmentar el poder i això s’ha de controlar.
Existeix una llei general del sistema audiovisual a Espanya. S’apostà per un model, consensuat per tots, basat en l’autorregulació.Aparentment avui en dia no és suficient ja que s’està incomplint. Només cal veure els programes en moments de màxima audiència infantil.
2. SOBRE LES TELEVISIONS:
CANAL 9
Darrerament ha sofert una davallada d’audiènca per la pèrdua de credibilitat. Unes 200 o 300 mil persones veuen cada dia el Noticies 9. El públic majoritari és de gent major i de poblacions xicotetes.
A València el 1995 es creà el comité de redacció a RTVV, que havia de vetllar per la qualitat de tots els serveis oferts Els primers 7 anys funcionà i després desaparegué per pressions. Des del 2006 no hi ha cap sistema de control, ni tan sols es compleix el pla d’igualtat.
Està pendent d’un ERE important, on 1000 persones aniran al carrer. Deu 1.300 milions que se sàpiga
La mala gestió ha fet molt de mal a les productores del sector audiovisual valencià: - Canal 9 deu 6 milions d’euros a Alqueria Blanca.
- La indústria de doblatges ha desaparegut a València.
Hem de defendre el sistema públic, i per a fer-ho amb força s’ha creat la plataforma “Si a RTVV”, que pretén lluitar contra la venda per trams de la cadena a empreses privades.
TVE
La Televisió Espanyola ha aconseguit ser d’alta qualitat. Disposa d’un acord marc, aprovat a les Corts i al Senat, que regula la funció de la televisió. Es demana que hi haja indicadors que ratifiquen que això s’està complint i cal que es destinen pressupostos que ho fassen possible. RTVE s’hauria de mantindre imparcial i no residual.
3. SOBRE ELS PERIÒDICS EN PAPER I LA PREMSA ESCRITA
El futur dels mitjans de comunicació escrit és curt. Ja han desaparegute els diaris gratuïts: ADN, Público.
A pesar de tot hi ha bones publicacions periòdiques en paper: Mètode, Revistes sindicals en català, publicacions comarcals també en la nostra llengua, etc
No hem de perdre la visió de les coses positives.
4. SOBRE ELS PERIÒDICS ON-LINE I ALTRES MITJANS
Premsa on-line: Valencia Plaza és un cibermitjà recomnat. Altres: Público, L’informatiu.com, Vilaweb, tots els de paper tenen la seua versió on-line.
Les xarxes socials: facebook, twiter... són la nova premsa. Molts joves no veuen la tele perquè tenen altres mitjans d’informació al seu abast.
5. SOBRE EL FUTUR DE LA SOCIETAT DE LES NOVES TECNOLOGIES
Com que tots tenim el temps limitat ens fan falta elements per a evitar la superabundància d’informació que suposa internet, són els agregadors. Això ajudaria a regular la intoxicació a voltes voluntària i a seleccionar de forma eficient la informació adient
Cal adaptar l’educació a les noves tecnologies: els docents haurem de plantejar-nos que els alumnes facen treballs a youtube, per exemple.
Cal desenvolupar els nous intruments i adaptar-los a la democràcia per a fer-la autènticament deliberativa. Això és possible amb les xarxes que permeten una relació de tu a tu. És el camí per a avançar en una societat més justa, més lliberal.
Casablanca té un canal obert per a preguntes dels ciutadans. A la gent li importa la política quan pot expressar-se. A Espanya es va intentar i no es va acceptar.
La força també està en la ciutadania. Tot i que els rics són els que tenen els diners i els que poden pressionar, cal pensar que som els consumidors els que fem possible que els rics siguen els rics.
Hui en dia no et fa falta ser el propietari d’un mitjà de comunicació per a comunicar. (I d’això nosaltres, a l’AMPA, també ens n’aprofitem, que poc a poc anem arribant a més gent per a comunicar tot allò que fem.)
6. SOBRE TOT ALLÒ QUE ACABAVA D’OCÓRRER A VALÈNCIA
Comentàrem les informacions que ens arribàven via mòbil (sms, wasaps, tuiters...) just-in-time, allò més recents de les pallisses de la policia als joves que s’expressaven al carrer. Es parlà de quines mesures s’havien de prendre com a centre educatiu. Per sort, ara que us escrivim aquestes ratlles, ja fa dies que ha passat i no s’ha repetit.
Per cert que l’AMPA del Lluís Vives hauria agraït unes paraules de suport d’altres AMPES. No vam estar a l’alçada.
Recordàrem quins eren els objectius de la tancada i consensuàrem que calia fer un front comú per a defendre l’escola de qualitat, que calia també comunicar a tota la societat, a la més propera, a Picanya , de forma clara i concreta quins problemes suposen les retallades.
I acordàrem
fer un manifest signat i fer-lo arribar a tothom.
D’ací poquet el publicarem ací matiex.
